Prou hauràs vist que cada capítol té el nom
científic d’un animal o planta que justament surt en el capítol corresponent.
Per als més tafaners aquestes són les referències dels noms dels capítols.
Espècies
animals
Ovis aries: els bens, els xais, els xots, els mens,
les ovelles, els anyells, els corders...comptat i debatut aquests llanuts que campen per arreu i que són
parents dels moltons salvatges asiàtics i europeus amb el mateix nom científic
però de subespècies diferents.
Ziphiidae: família de cetacis, els anomenats balenes
de bec, un dels grups més desconeguts i enigmàtics.
Pinguinus impennis: El pingüí gros, l'autèntic pingüí ara extingit que vivia a l'hemisferi nord, antigament fins i tot a les costes catalanes.
Pinguinus impennis: El pingüí gros, l'autèntic pingüí ara extingit que vivia a l'hemisferi nord, antigament fins i tot a les costes catalanes.
Bos
grunniens: El iac, aquest bòvid sovint domesticat de
l’alta muntanya del centre asiàtic, especialment del Tibet.
Bos
taurus: La vaca, el bou, el brau. De fet ara es tendeix a associar-lo en la
mateixa espècie que el Zebú Bos primigenius indicus, de manera que al
nostre bou ara se’l classifica com a Bos primigenius taurus. Per
tradició hem agafat la classificació antiga.
Caiman
yacare: Una de les espècies de caiman, anomenat Jacaré
al Brasil, on només al Pantanal hi ha 10 milions d’exemplars, essent una de les
concentracions més importants de caimans i cocodrils del món.
Falco
rusticolus: El grifó, el més gran dels falcons, viu a
les regions polars d’Europa, Àsia i Amèrica.
Pluvialis
apricaria: La daurada grossa, dauradella o fusell,
aquest ocell força comú a l’estiu a Islàndia i hivernant a casa nostra.
Stercorarius
skua: El paràsit gros, el més gros dels paràsits de
l’hemisferi nord, l’ocell aprofitat parent de les gavines que empipa els altres
per prendre’ls la feina feta; el voltor del nord (i del sud més sud).
Anthus
pratensis: el titella, el moixó que estiueja al nord
(també a Islàndia) i hiverna al sud (també a ca nostra), que s’enlaira per erms
i prat obert.
Garrulus
glandarius: el popular gaig, sec, llest, el sembrador
i avisador del bosc, molt popular al nostre país.
Equus
asinus: El ruc.
Mesoplodon
sparrmanii: la balena de bec, el zífid endèmic de les
aigües de les Illes d’Sparmann. El nom de l’espècie és en honor al naturalista
suec Anders Erikson Sparrman.
Sephanoides fernandensis: picamel (colibrí)
endèmic de l’arxipèlag de San Juan Fernández, al Pacífic xilè.
Dinornis
robustos: era el més gros dels moes de Nova Zelanda,
aquests llamp d'ocellots que atenyien fins als 3 metres d’alçària i que, com els estruços, no podien volar.
Harpagonis
magnificiens: Àliga de mides generoses endèmica de les
Illes Sparmann, del mateix gènere de l’extinta àliga de Haast, menjadora de
moes (Harpagornis moorei).
Nestor
griseogularis: mena de lloro endèmic de les Illes
Sparmann parent dels keas de Nova Zelanda, de cos feixuc i grisós.
Corvus
forsteri: Espècie de corb endèmic de les Illes
Sparmann, descrit per primer cop a les notes del naturalista alemany Johann
Reinhold Forster, a qui el suec Anders Erikson Sparrman va dedicar el nom un
pic mort.
Ixodes
ricinus: la paparra, vulgar i comuna.
Certhia
familiaris: el raspinell pirinenc.
Arctocephalus
sparrmaniensis: l’ós marí endèmic de les Illes
Sparmann.
Gyps
fulvus: el voltor, el volter, de casa nostra.
Sus
Scorfa: el senglar.
Physeter
Macrocephalus: El catxalot, la balena amb dents més
grossa.
Falco
peregrinus: el falcó pelegrí.
Strix
aluco: el gamarús, un dels rapinyaires nocturns i
boscans més populars del nostre país.
Oenanthe
oenanthe: el còlit gris, aquest moixó d’alta muntanya
i d’indrets freds (com Islàndia) migrador a l’hivern fins a l’Africa
subsahariana.
Espècies
vegetals
Aquilegia
pirenaica: El corniol propi d’indrets rocallosos de
l’alta muntanya, endèmic dels Pirineus.
Abies
alba: l’avet de casa nostra, altívol, imponent.
Erythronium
dens-canis: La dent de ca, bulbosa primerenca dels
prats d’alta muntanya.
Quercus
robur: el roure pènol, el més robust dels nostre
roures.
Triticum
aestivum: el blat de xeixa.
Paradisea
liliastrum: Paradísia, aquesta flor de blanc immaculat
que vesteix els prats pirinencs a principi d’estiu.
Narcissus
poeticus: La fabulosa grandalla que endomassa els
prats de dall del Pirineu a final de primavera.
Soldanella
alpina: la soldanel·la, de flor delicada, de nostre
Pirineu.
Acer
opalus: la esplendorosa blada dels nostres boscos.
Pinguicula
grandiflora: la viola d’aigua més grossa dels
Pirineus, de terra calcària, segurament la planta carnívora més gran de les
nostres terres.